MÉS LLIBRES, ÉS LA GUERRA!

La guerra ens travessa i determina el nostre present. La invasió russa d’Ucraïna i la guerra civilitzadora “occidental” que se n’ha desencadenat com a resposta han fet el capitalisme més fort i han provocat una nova crisi a nivell global. Una amenaça letal sobrevola els drets humans, les conquestes socials i els ecosistemes als cinc continents. Res de tot això és accidental; respon a una lògica clàssica de repartiment del món entre potències militars que avança entre un conglomerat d’elits corruptes, mercaders d’armes, extractivistes, oligarques i etnonacionalistes. És la guerra del capitalisme global.

Abaixeu les armes, apugeu els salaris!

El govern espanyol parla de pau mentre atia l’escalada bèl·lica i militaritza la nostra economia. Però quan proclamen que la guerra és l’únic camí, el que en realitat ens estan dient és que el negoci és allò més important. La guerra obre noves oportunitats lucratives per al benefici exclusiu de les grans corporacions. Així, l’economia global queda supeditada a les indústries de guerra, a la producció armamentística i de vigilància tecnológica de les fronteres i al control dels recursos naturals cada vegada més escassos (petroli, aigua, terra i minerals estratègics), que son els causants del 40% de les guerres els darrers seixanta anys. Fons d’inversió i conglomerats bancaris, empreses energètiques i fabricants d’armament gaudeixen dels seus millors anys a borsa i aconsegueixen beneficis mai vistos fins ara. Beneficis que augmenten, tal i com la inversió militar a Europa i els EEUU, a mesura que la guerra s’allarga. El discurs de l’enviament d’armament a Ucraïna i del guanyar la guerra mitjançant una victòria impossible, menyspreant les mesures de diàleg i negociació i a aquelles que els defensem, prioritza l’enriquiment criminal d’una minoria i juga amb el destí i la supervivència de la població ucraïnesa.

A més a més, augmentar la despesa militar als nostres països no és possible sense rebaixar encara més els nostres drets socials. De cada 10€ que Espanya invertirà el 2023, tres estaran destinats a pistoles, tancs, bombes i avions de combat. Com més guerra, més sacrificis salarials, més sacrificis a les pensions, l’educació o la sanitat públiques. La guerra dispara els preus de la cistella de la compra i l’energia, fa pujar hipoteques i lloguers, provoca més desnonaments…La guerra empobreix i perllonga i augmenta l’ús de combustibles fòssils, especialment el gas, que només serveixen per a aguditzar la crisi climàtica que amenaça la humanitat.

Amb mi o contra mi

         L’economia de guerra necessita ments militaritzades i enemics per a existir, la seva construcció i projecció n’és prioritària. La consigna de rearmar l’Estat Ucraïnés i a la OTAN que proclamen als quatre vents la majoria de mitjans i dirigents per convèncer-nos de prolongar la matança, respon a aquesta lògica binaria de totalitarisme que necessita de bons i dolents, d’amics i d’enemics per a resoldre enfrontaments i sotmetre les protestes socials. És la vella retòrica de la guerra fins a la victòria final. La fascinació per fer mal, per destruir i derrotar, acompanya l’exhibició constant de màquines de mort a cop de telediari. És la naturalització de la violència i la seva tragèdia, el planter dels feixismes, la negació de la cultura en si mateixa. “Entre morir i matar hi ha una tercera possiblitat: viure”, va escriure Christa Wolf als seu llibre Cassandra.